Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Vull desitjar-te, d’entrada, un Bon Nadal i que l’Any Nou pugui ser el de l’inici de la recuperació, de la superació d’una crisi que ha colpejat tantes persones i famílies aquest darrer any. A l’Eixample, amb el tancament de l’Any Cerdà, tindrem l’oportunitat de reflexionar sobre la nostra identitat com a Districte, sobre el present i el futur de l’Eixample, no solament institucional, sinó també real, el de les persones que vivim i/o treballem en aquesta part tan central de la ciutat de Barcelona, la nostra capital. Al 2010 viurem moments de reivindicació, però també de celebració joiosa d’aniversaris, com ara el 125è aniversari del Temple de Sant Francesc de Sales, al Passeig de Sant Joan, que la comunitat parroquial està preparant amb tanta estimació.
Ens trobem, col·lectivament, en un moment baix, en el qual més que mai calen lideratges sòlids. No ens podem permetre perdre l’esperança. Per això, necessitem gent que pensi que junts podem. Gent que cregui que junts podem. Gent que se sumi a la idea que junts podem, més enllà de la divisió -tan irresponsable i estèril- entre dretes i esquerres. Els reptes que tenim són formidables, i la crisi social i econòmica que patim ens fa més evident que mai la necessitat de pensar i actuar en una línia determinada: la d’apostar per la justícia social, de defensar la llibertat, d’enfortir el diàleg i de consolidar la democràcia. I per a això, cal fer pinya, una bona pinya, perquè només així superarem –amb nota- la crisi, que ens ha fet, fa i farà estralls, certament, però que alhora ens ofereix l’oportunitat única de revisar allò que no acabava de funcionar i que per inèrcia consentíem.
Per això calen els millors, resulta imprescindible recuperar-los per a la construcció de la societat, que cap d’ells no es quedi a casa seva, a la reserva, esperant que amaini la tempesta. Aquest hauria de ser un objectiu per al 2010. Es demana, en definitiva, fer un pas endavant. Per als qui creiem en el tàndem persona-comunitat, la resposta és molt clara: convé més participació individual i col·lectiva, en el marc del teixit associatiu i fundacional, tan potent i plural a casa nostra. Mai no podem reconèixer –ni agrair- prou l’aportació tan fonamental que aquest teixit ha fet i fa per al desenvolupament comunitari, en àmbits tan diversos de la nostra vida quotidiana. Permet-me que, ara i aquí, em refereixi a unes entitats ben presents a l’Eixample i que, pel seu àmbit d’actuació, sovint no s’acaben d’integrar –ni de vegades propiciem que s’integrin- en la vida del districte: em refereixo a les entitats que, del nostre districte estant, operen i es projecten nacionalment, estatalment, internacionalment. Faríem bé, tots plegats, de propiciar-ne un arrelament efectiu i fecund: també elles són i fan Eixample, i tenen molt per dir-hi i per fer-hi, molt per donar-hi i per rebre’n!
No m’hi allargaré: torno als inicis d’aquesta carta per desitjar-te de tot cor un bon Nadal i que aprofitis aquests dies per compartir en família, per descansar, per fer balanç de l’any, per recopilar forces i ànims davant un Any Nou que espero que sigui millor.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata,
Ens trobem, col·lectivament, en un moment baix, en el qual més que mai calen lideratges sòlids. No ens podem permetre perdre l’esperança. Per això, necessitem gent que pensi que junts podem. Gent que cregui que junts podem. Gent que se sumi a la idea que junts podem, més enllà de la divisió -tan irresponsable i estèril- entre dretes i esquerres. Els reptes que tenim són formidables, i la crisi social i econòmica que patim ens fa més evident que mai la necessitat de pensar i actuar en una línia determinada: la d’apostar per la justícia social, de defensar la llibertat, d’enfortir el diàleg i de consolidar la democràcia. I per a això, cal fer pinya, una bona pinya, perquè només així superarem –amb nota- la crisi, que ens ha fet, fa i farà estralls, certament, però que alhora ens ofereix l’oportunitat única de revisar allò que no acabava de funcionar i que per inèrcia consentíem.
Per això calen els millors, resulta imprescindible recuperar-los per a la construcció de la societat, que cap d’ells no es quedi a casa seva, a la reserva, esperant que amaini la tempesta. Aquest hauria de ser un objectiu per al 2010. Es demana, en definitiva, fer un pas endavant. Per als qui creiem en el tàndem persona-comunitat, la resposta és molt clara: convé més participació individual i col·lectiva, en el marc del teixit associatiu i fundacional, tan potent i plural a casa nostra. Mai no podem reconèixer –ni agrair- prou l’aportació tan fonamental que aquest teixit ha fet i fa per al desenvolupament comunitari, en àmbits tan diversos de la nostra vida quotidiana. Permet-me que, ara i aquí, em refereixi a unes entitats ben presents a l’Eixample i que, pel seu àmbit d’actuació, sovint no s’acaben d’integrar –ni de vegades propiciem que s’integrin- en la vida del districte: em refereixo a les entitats que, del nostre districte estant, operen i es projecten nacionalment, estatalment, internacionalment. Faríem bé, tots plegats, de propiciar-ne un arrelament efectiu i fecund: també elles són i fan Eixample, i tenen molt per dir-hi i per fer-hi, molt per donar-hi i per rebre’n!
No m’hi allargaré: torno als inicis d’aquesta carta per desitjar-te de tot cor un bon Nadal i que aprofitis aquests dies per compartir en família, per descansar, per fer balanç de l’any, per recopilar forces i ànims davant un Any Nou que espero que sigui millor.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata,
regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample (gardanuy@bcn.cat)
