dijous, 14 d’octubre del 2010

CARTA OCTUBRE 2010

(http://cartesdesdeleixample.blogspot.com)

14 d’octubre de 2010

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Si has pogut anar seguint les meves cartes obertes, hauràs pogut constatar que no s’hi ha optat mai per fer-hi sang, tot i que de vegades –massa vegades- hi havia elements de la vida política al Districte que hi convidaven.

Aquestes cartes obertes han mantingut en tot moment un to marcadament institucional, perquè he buscat sempre els punts en comú, parlant dels valors i del tarannà que ens han de permetre avançar, créixer, viure junts. He confegit uns textos que fregarien l’asèpsia, una calculada asèpsia, perquè ningú no pugui veure’ls com armes de combat polític, de confrontació, de desgast de l’adversari.

Penso seguir en aquesta línia, crec que els ciutadans i ciutadanes de l’Eixample ho agraeixen i ho reclamen. Això sí, avanço que avui faig un parèntesi, em veig obligat a pujar una mica el to de l’escrit.

.-.-.-.-.-.

Com a regidor-president, voldria expressar-vos breument unes idees pel que fa a dues qüestions d’actualitat i de gran transcendència social, i que de ben segur que sintonitzen amb el sentiment majoritari de les persones que vivim en aquest Districte.

Recentment, un membre destacat del Govern municipal ha publicat la seva adhesió personal i la del seu grup (ICV) a la protesta contra la visita a Barcelona del Papa Benet XVI, a qui qualifica com a “rostre de la intolerància” i com a “expressió de la cara més rància i més fosca” de l’Església catòlica: volen anar, una vegada més, de bracet d’una pretesa contestació ‘social’!

No cal ni dir que aquesta visita de Benet XVI, referent religiós per a moltes persones i famílies de l’Eixample (cal tenir-ho ben present), tindrà una etapa ben important –la fonamental- al nostre Districte, concretament al barri de la Sagrada Família, amb la dedicació del Temple de la Sagrada Família, en un acte públic que es preveu multitudinari. I, com a representant dels ciutadans, tinc el deure de defugir pancartes reivindicatives i barricades i, pel contrari, agrair la comprensió dels veïns i veïnes de la zona pels inconvenients (en terme de mobilitat, etc.) que provocarà l’organització i la celebració de l’acte, i també expressar –de molt bon grat- les normals paraules d’acollida a un visitant (en aquest cas, ben il·lustre) que el nostre tarannà hospitalari imposa. Ressalto, d’altra banda, la importància que la que serà basílica de la Sagrada Família té per a moltes persones, no solament des d’un punt de vista religiós, sinó també cultural i identitari: no en debades és un dels símbols més reconeguts, visitats i nostrats d’aquell Eixample que ha sabut trencar les muralles de la ciutat. Entenc que el dia 7 de novembre serà un dia de festa, en el qual l’Eixample serà notícia al Món. I , per això, estic convençut que la immensa majoria dels veïns i veïnes de l’Eixample sabrem estar a l’altura de l’esdeveniment (des de l’adhesió o des de la discrepància –aquesta és la grandesa de la llibertat religiosa i de consciència que garanteix el nostre ordenament jurídic-); també estic convençut que el desenvolupament de l’acte servirà per projectar arreu -encara més- un Eixample que acull, que celebra i que respecta.

En definitiva, per cortesia, i pel que significa per a tantes persones i famílies del nostre Districte, expresso la meva benvinguda al Papa Benet XVI, i també el desig que la seva visita sigui profitosa per a la comunitat que l’acull i es desenvolupi, en tot cas, en un clima de tranquil·litat i de festa.

.-.-.-.-.-.

L’altra reflexió que vull compartir ve suscitada pels greus fets esdevinguts a l’Eixample i a altres punts de la ciutat de Barcelona el proppassat dia 29 de setembre, que es van desenvolupar paral·lelament a la celebració de la vaga general, i que van incloure episodis extrems de violència a la Plaça Catalunya, Plaça Universitat i altres vies cèntriques del nostre Districte, que tothom ha condemnat rotundament.

Els mitjans n’estan parlant a bastament, però entenc que hem de proclamar que els veïns i veïnes de l’Eixample tenim tot el dret del Món a exigir tolerància zero davant el comportament d’aquelles persones i col·lectius que, sovint sota la cobertura del moviment okupa, delinqueixen i se salten les normes més elementals de convivència en una societat democràtica: els violents antisistema no haurien de ser benvinguts al Districte; són persones non grates per als qui som i fem un Eixample de pau, de respecte i d’ordre; el Districte no els hi vol! Caldrà, entre tots, imposar-nos una major eficàcia de les institucions a l’hora de prevenir els incidents violents i, una vegada iniciats, de fer-hi front amb la contundència que reclama la protecció de la integritat física de les persones i dels béns col·lectius. No s’hi val cap connivència ni consideració contra els radicals antidemòcrates, del signe que siguin!

T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata, regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample (gardanuy@bcn.cat)

PD. Aquest vespre, davant la Pedrera, es farà la tercera passarel·la de moda que organitza CorEixample, amb el suport de la Fundació Barcelona Comerç. Demà tocarà el torn a la Plaça Universitat, aquesta vegada per iniciativa de Sant Antoni Comerç (SAC). Entenc que ambdues passarel·les seran un èxit de convocatòria, uns actes ben reeixits a tots els nivells, per la solvència dels organitzadors, per la qualitat del producte i també per la idoneïtat dels llocs. En tot cas, fa goig quan el carrer és ocupat per ciutadans que volen embellir, dinamitzar i/o projectar la seva ciutat, des de la convivència, i no pas des de la violència o la intimidació!

[Les cartes del regidor-president s'envien des de Presidència del Consell de Districte de l'Eixample. Si voleu deixar de rebre-les, tingueu l'amabilitat de contestar-nos amb l'assumpte "Baixa".]

dimarts, 9 de febrer del 2010

Febrer 2010

(http://cartesdesdeleixample.blogspot.com/)

2 de febrer de 2010

Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Acabem de deixar enrere el mes de gener sense que ens haguem pogut alegrar per la notícia de l’alliberament dels tres cooperants barcelonins segrestats al Magrib. Tan de bo el mes més curt de l’any sigui també el del desenllaç feliç al patiment dels tres ostatges!
El gener de 2010 ha estat marcat per la terrible tragèdia d’Haiti, que commou i rebel·la les consciències, però que no pot quedar com un fet puntual que hagi provocat una solidaritat compulsiva i fugissera en tots nosaltres, tan avesats a fer zàping. La crua realitat d’Haiti, i de tants altres indrets del Món, ens interpel·la urgentment a cercar solucions durables, millores efectives, a fer real el mandat ètic de cooperar i compartir, per a un Món millor.
Vam poder cloure el mes amb unes efemèrides que m’agradaria comentar-te: el dimecres 27, es commemorava arreu el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Holocaust. Aquest fou un genocidi aberrant –com tots els genocidis-, la manifestació ‘sublim’ de com la tecnologia i el pensament es poden posar al servei del crim i d’una ideologia perversa. I contra el crim, calen grans dosis de memòria, per tal de no oblidar, i perquè no torni a passar! En aquest punt, convé proclamar que no s’hi val a confondre interessadament conceptes, ni a instal·lar dubtes en el que ha de ser motiu de commemoració: objectivament, la Shoah va ser un dels crims més abominables del segle XX. Entenc que ni l’Eixample ni el conjunt de Barcelona no han de ser pusil·lànimes en la manifestació del rebuig a qualsevol acció antisemita, ni gasius a l’hora d’expressar el record emocionat a totes les víctimes del règim nazi, sense distinció.
D’altra banda, el dia 30 de gener se celebrava el Dia Internacional de la no-Violència i de la Pau, en commemoració de l’assassinat de mahatma Gandhi. Divendres aquesta celebració va tenir el preàmbul en moltes escoles. Jo vaig poder veure i viure, en primera persona, la culminació de la Caminada per la Pau que, per tercer any, han fet les escoles vicencianes de Barcelona (quatre de les quals estan ubicades al nostre Districte), i que enguany va confluir en la Plaça de Fort Pienc. Hi vaig destacar –i destaco ara i aquí- l’encert d’aquesta iniciativa, perquè conjugava vitalitat, il·lusió i joia amb pau. Moltes felicitats, Escola Vicenciana!
I és que cal reclamar i reclamar-nos radicalitat en la militància per la pau: la pau és el camí, certament, i és un estat d’ànim que s’ha de difondre, entre joves i grans, perquè és i reclama un pur compromís per millorar les condicions de vida al nostre entorn i arreu del món, perquè és i reclama que cap patiment ens deixi indiferents, perquè és i reclama, en definitiva, que no deixem de perseguir cap fita que signifiqui més qualitat de vida i una existència més digna per a les persones, les famílies i els pobles.
I el mes de gener va ser, també, el mes de la Festa Major de Sant Antoni, primera de totes les que se celebren a l’Eixample. I cal destacar-ne el programa d’actes, molt extens i plural, i felicitar-ne els organitzadors, singularment l’Associació de Veïns de Sant Antoni, però també altres entitats que, un any més, han fet que sigui una festa ben lluïda i participada. Deixeu el llistó ben alt, pel que fa al gaudi cívic associat a una festa major!
Festa, pau, joia.... Permeteu-me que clogui aquestes reflexions amb un citació breu d’un pensador, Alfred Rubio, que reclamava viure la festa amb totes les nostres fibres i energies, perquè considerava que "els qui restin només en la pau i no sàpiguen arribar a la festa tornaran –ni que sigui només per avorriment- a fer guerra, no importa contra qui: siguin parents, veïns o nacions".
No seré jo qui negui la importància de fer festa. Però vull fer-hi un contrapunt: fer festa no és frivolitzar, ni menys encara significa desentendre’s dels problemes. I el fet és que als nostres barris hi ha moltes persones que ho estan passant malament, que de ben segur no deuen tenir gaire ganes de fer gresca. Per això, ha calgut i cal, especialment en aquest any complicat, insistir en les polítiques de cohesió, de fraternitat, d’ajut. Hi insistiré, totes les vegades que calgui fer-ho, allà on pugui fer sentir la meva veu.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata, regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample (gardanuy@bcn.cat)

PD. Està oberta la convocatòria de subvencions per a la realització d’activitats i serveis de districte i de ciutat per al 2010 (hi ha termini fins al 16 de febrer; pots trobar-ne les bases a: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_200726315_1,00.html).