Febrer 2010

(http://cartesdesdeleixample.blogspot.com/)

2 de febrer de 2010

Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Acabem de deixar enrere el mes de gener sense que ens haguem pogut alegrar per la notícia de l’alliberament dels tres cooperants barcelonins segrestats al Magrib. Tan de bo el mes més curt de l’any sigui també el del desenllaç feliç al patiment dels tres ostatges!
El gener de 2010 ha estat marcat per la terrible tragèdia d’Haiti, que commou i rebel·la les consciències, però que no pot quedar com un fet puntual que hagi provocat una solidaritat compulsiva i fugissera en tots nosaltres, tan avesats a fer zàping. La crua realitat d’Haiti, i de tants altres indrets del Món, ens interpel·la urgentment a cercar solucions durables, millores efectives, a fer real el mandat ètic de cooperar i compartir, per a un Món millor.
Vam poder cloure el mes amb unes efemèrides que m’agradaria comentar-te: el dimecres 27, es commemorava arreu el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Holocaust. Aquest fou un genocidi aberrant –com tots els genocidis-, la manifestació ‘sublim’ de com la tecnologia i el pensament es poden posar al servei del crim i d’una ideologia perversa. I contra el crim, calen grans dosis de memòria, per tal de no oblidar, i perquè no torni a passar! En aquest punt, convé proclamar que no s’hi val a confondre interessadament conceptes, ni a instal·lar dubtes en el que ha de ser motiu de commemoració: objectivament, la Shoah va ser un dels crims més abominables del segle XX. Entenc que ni l’Eixample ni el conjunt de Barcelona no han de ser pusil·lànimes en la manifestació del rebuig a qualsevol acció antisemita, ni gasius a l’hora d’expressar el record emocionat a totes les víctimes del règim nazi, sense distinció.
D’altra banda, el dia 30 de gener se celebrava el Dia Internacional de la no-Violència i de la Pau, en commemoració de l’assassinat de mahatma Gandhi. Divendres aquesta celebració va tenir el preàmbul en moltes escoles. Jo vaig poder veure i viure, en primera persona, la culminació de la Caminada per la Pau que, per tercer any, han fet les escoles vicencianes de Barcelona (quatre de les quals estan ubicades al nostre Districte), i que enguany va confluir en la Plaça de Fort Pienc. Hi vaig destacar –i destaco ara i aquí- l’encert d’aquesta iniciativa, perquè conjugava vitalitat, il·lusió i joia amb pau. Moltes felicitats, Escola Vicenciana!
I és que cal reclamar i reclamar-nos radicalitat en la militància per la pau: la pau és el camí, certament, i és un estat d’ànim que s’ha de difondre, entre joves i grans, perquè és i reclama un pur compromís per millorar les condicions de vida al nostre entorn i arreu del món, perquè és i reclama que cap patiment ens deixi indiferents, perquè és i reclama, en definitiva, que no deixem de perseguir cap fita que signifiqui més qualitat de vida i una existència més digna per a les persones, les famílies i els pobles.
I el mes de gener va ser, també, el mes de la Festa Major de Sant Antoni, primera de totes les que se celebren a l’Eixample. I cal destacar-ne el programa d’actes, molt extens i plural, i felicitar-ne els organitzadors, singularment l’Associació de Veïns de Sant Antoni, però també altres entitats que, un any més, han fet que sigui una festa ben lluïda i participada. Deixeu el llistó ben alt, pel que fa al gaudi cívic associat a una festa major!
Festa, pau, joia.... Permeteu-me que clogui aquestes reflexions amb un citació breu d’un pensador, Alfred Rubio, que reclamava viure la festa amb totes les nostres fibres i energies, perquè considerava que "els qui restin només en la pau i no sàpiguen arribar a la festa tornaran –ni que sigui només per avorriment- a fer guerra, no importa contra qui: siguin parents, veïns o nacions".
No seré jo qui negui la importància de fer festa. Però vull fer-hi un contrapunt: fer festa no és frivolitzar, ni menys encara significa desentendre’s dels problemes. I el fet és que als nostres barris hi ha moltes persones que ho estan passant malament, que de ben segur no deuen tenir gaire ganes de fer gresca. Per això, ha calgut i cal, especialment en aquest any complicat, insistir en les polítiques de cohesió, de fraternitat, d’ajut. Hi insistiré, totes les vegades que calgui fer-ho, allà on pugui fer sentir la meva veu.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata, regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample (gardanuy@bcn.cat)

PD. Està oberta la convocatòria de subvencions per a la realització d’activitats i serveis de districte i de ciutat per al 2010 (hi ha termini fins al 16 de febrer; pots trobar-ne les bases a: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_200726315_1,00.html).