novembre 2009

27 de novembre de 2009
Benvolguda veïna, benvolgut veí,
[En endavant, podràs llegir aquesta carta i les cartes anteriors, i també
comentar-les, al blog: http://cartesdesdeleixample.blogspot.com/ ]

El proppassat divendres, dia 20 de novembre, se celebrava el Dia Universal de l’Infant: permet-me que aprofiti l’avinentesa per fer unes breus pinzellades precisament sobre la infantesa i la seva protecció.
Vint anys després de l’aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, podríem veure el got mig ple -o mig buit- a l’hora de considerar el respecte dels drets dels infants i adolescents al Món, però també a la nostra ciutat. En tot cas, de ben segur que coincidirem que queda molta feina per fer-hi, i que resulta imprescindible fer-la. Tinc la profunda convicció que la protecció de la infantesa, com també l’acompanyament de les persones en el seu procés d’envelliment o el suport a les persones dependents i el seu entorn familiar, són fites amb les quals podem determinar i valorar el gruix moral d’una societat. En aquest sentit, i permet-me certes llicències paulines, podem afirmar, categòricament, que, si avancéssim molt en l’àmbit de la tecnologia i de les arts als nostres barris, si fóssim capdavanters en tants i tants aspectes de la vida social, cultural i/o econòmica, però desemparéssim els nostres petits, les nostres persones grans i dependents, no seríem res.
I això em porta a referir-me als reptes i potencials de l’educació, també al nostre districte. I prou sé que l’educació ha de ser al llarg d’una vida, i no solament en l’edat de l’escolaritat obligatòria. I prou sé que la formació d’adults –massa sovint marginada- és un factor alliberador de primer ordre, des del punt de vista individual i col·lectiu. Però l’educació resulta bàsica, en bona mesura, perquè acompanya fonamentalment els infants, els adolescents i els joves en la seva maduració personal i prepara (o llastra, si és inadequada) el seu –nostre- futur. Per tot això, i singularment en moments de crisi com l’actual, l’educació esdevé una potent palanca de canvi que convé dinamitzar i reforçar.
S’ha avançat molt en la tecnificació dels centres, en l’adequació material de les infraestructures. Però més enllà dels maons i dels ordinadors, el repte és fonamentalment humà i interpel·la tothom: s’ha de donar encara més suport al paper dels docents, i s’ha de reforçar la funció educadora dels pares i de les mares.
Tot i que es difonen estadístiques negatives sobre l’estat de l’educació a casa nostra, l’horitzó que s’albira no ha d’estar tenyit pel pessimisme ni podem caure en la resignació: en tot cas, podem ser un districte d’alt valor educatiu en una ciutat que es defineix i es pretén educadora. Cal, però, que tothom faci pinya: aquest castell val molt la pena, seria dramàtic que acabéssim fent llenya!
En efecte, l’Eixample està en condicions de ser un districte innovador, en matèria educativa, amb l’oferta d’una educació de qualitat. L’autocomplaença i la desídia són especialment contraindicats en l'àmbit educatiu, estratègic per a la societat i la seva competitivitat, i també, i sobretot, bàsic per a la dignitat de les persones i per al ple desenvolupament de la seva personalitat. Per això, demano el compromís i la implicació de tothom (dels centenars de professionals, dels milers d’alumnes, de les seves famílies, dels seus barris) perquè el model sigui encara més potent, vagi més enllà. I cal implicar-s’hi des del convenciment que tots som comunitat educativa, que tots podem sentir la responsabilitat i la satisfacció de col·laborar en el creixement humà i en la formació de ciutadanes i ciutadans que tinguin per objectiu millorar la nostra societat i participar-hi.
N’hi ha molts exemples, d’aquesta implicació cívica, però en posaré dos, de joiosa actualitat, en la mesura que rebran, a títol particular i d’entitat, respectivament, la Medalla d’Honor de la Ciutat, a proposta del nostre. Districte: el bon amic Robert Cosialls, que ha estat i és un gran defensor
de l’esport de base, ha transmès els valors del treball en equip, de l’esforç i de l’esportivitat i, alhora, ha insistit en la important funció educativa que tenen les escoles esportives; la iniciativa del CEIP Joan Miró i d’altres escoles i entitats del Districte d’impulsar un projecte compartit
–el Camí Amic- fa deu anys.
Ets necessari/ària per fer de l’Eixample una comunitat que combati enèrgicament la mediocritat, la crisi de valors i el pessimisme ambiental, i que recuperi, pel contrari, lideratge educatiu, embranzida i excel·lència; per fer de l’Eixample una comunitat que percebi l’educació com una
oportunitat de construir fecundament, i que, per tant, elimini trinxeres ideològiques, tan contraproduents: crec fermament que les aules no són un camp de batalla, sinó una pista d’enlairament de la nostra societat.
Sovint insisteixo en la necessitat peremptòria de construir comunitat, sobretot en temps de crisi. Ara i aquí, vull destacar que l’escola és una de les protagonistes principals d’aquesta construcció, i que tots els àmbits del districte haurien de ser com una gran escola de coneixements, de civisme
i de vida. En la mesura que ho fas en la teva quotidianitat, sempre en positiu, t’ho agraeixo i t’encoratjo a perseverar-hi.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),
regidor-president del Consell de
Districte de l’Eixample

PD. Dimarts 1 de desembre hi haurà plenari del Consell de Districte de l’
Eixample, l’últim de l’any. Al web del Districte, se n’hi pot consultar la
convocatòria.
(http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290651641_290669551_1,00.html).