Març de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Sempre he cregut que es molt sa per a un mateix i per als qui l’envolten expressar sentiments de gratitud, com també ho és demanar disculpes sempre que calgui. I crec que, col·lectivament, hauríem de començar a donar les gràcies a les moltes persones que, sobretot en temps de crisi o d’incertesa com els actuals, es mantenen ferms, perseveren, no llancen la tovallola, no volen perdre l’esperança: als qui combaten, amb forces inusitades, els contratemps familiars i veïnals (vull recordar-me aquí, especialment, de les moltes persones que han perdut la seva feina o veuen reduïts els seus ingressos amb motiu de la crisi, i també del seu entorn); als qui, malgrat les turbulències del moment, fan l’esforç d’aixecar, dia rere dia, la persiana del comerç o del negoci; als qui es resisteixen a baixar el teló de la creativitat i de l’emprenedoria en tants àmbits –i tan diferents- de la vida econòmica, cultural, etc.

Aquest agraïment és extensible, òbviament, a les persones que, d’una manera professional o voluntària, estan quotidianament en la primera línia de la batalla –dura, difícil, exigent- per la inserció social, per la convivència, pel desenvolupament comunitari: penso singularment en els serveis socials, i en les persones que es dediquen a l’ensenyament o a la sanitat, etc. No hi ha cap dubte –perquè així m’ho han palesat diverses veus- que ara se senten pressionats per noves demandes socials, o per l’agreujament de les ja existents.

Més enllà d’aquest gratitud –lògica i saludable- davant l’afany tan estès de resistència davant una conjuntura desfavorable, cal que ens encoratgem a mirar endavant, a ser proactius i fer una lectura – en clau de futur- d’allò que ens està passant, per no recaure-hi mai.

I crec que, com a societat, hem de fer un tomb en la nostra percepció del diàleg públic-privat, tot superant les rigideses actuals. En tot cas, i paral·lelament al necessari joc polític en tota societat democràtica avançada, considero que s’imposaria construir una aliança entre Administració, societat civil i agents socials i econòmics que –des del diàleg de tu a tu- permetés configurar un triangle en el centre del qual ens trobéssim les ciutadanes i els ciutadans. Tot plegat, es tractaria de construir comunitat, per superar les mancances de l’Estat del benestar i millorar la qualitat de vida. No hi tinc cap dubte: de la mateixa manera que defenso fermament que, fent comunitat, humanitzem la societat, de ben segur que, en les actuals circumstàncies, fent més comunitat podrem mitigar els greus efectes de la crisi que estem sofrint, alhora que podrem sortir-ne més reforçats com a col·lectivitat.

Aquest replantejament requereix una Administració que no se senti –ni es faci sentir- per damunt de les entitats, una Administració que no solament ofereixi uns serveis públics de qualitat, sinó que funcioni també com un motor que impulsa i dinamitza les relacions entre els agents, sense voluntat de controlar-los ni manipular-los en interès propi. I, d’altra banda, reclama que la societat civil i els agents socials i econòmics abandonin el seu clos particular i, pel contrari, obrin mires, implicant-se en la societat més enllà dels seus interessos corporatius i del seu àmbit concret de treball, i també coordinant-se per optimitzar resultats des d’un punt de vista social.

En aquest punt, vull recordar-te que, actualment, i fins al 17 de març, està oberta la convocatòria de subvencions –de ciutat i del districte de l’Eixample- a entitats per projectes concrets en diferents àmbits (si vols tenir-ne més dades, pots consultar-les al web de l’Ajuntament de Barcelona (http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_200726315_1,00.html ) o a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà –OAC- de l’Eixample, al carrer Aragó 328). Malauradament els recursos que s’hi han pogut destinar són pocs, particularment a l’Eixample, amb un món associatiu tan rellevant qualitativament i qualitativament, mentre les necessitats són moltes.... Això ens obliga a tots i totes a esforçar-nos per al màxim aprofitament d’aquests recursos públics, al 200%, si em permets l’expressió. Hem de garantir-ne la màxima repercussió, al servei de la comunitat. Per això, i en coherència amb el que t’he exposat, defenso la conveniència que, allà on sigui possible, es presentin i es facin projectes comuns, i que diverses entitats –d’igual a igual- puguin col·laborar, actuïn transversalment, creïn sinergies que ens permetin avançar.

Vull acabar. I ho faig encoratjant-te a seguir fent comunitat, en el teu àmbit concret, de la mateixa manera que jo em proposo afavorir qualsevol acció que vagi en aquesta línia d’enfortir el treball en xarxa per la cohesió social, pel desenvolupament comunitari.

T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata. regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat

Febrer de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Hem encetat un any marcat per la crisi i la incertesa, però també, i a escala local, el 2009 és l’Any Cerdà, la qual cosa significa que, per antonomàsia, és l’any de l’Eixample i dels sis barris que el conformen. O, si més no, així hauria de ser, perquè, indubtablement, Cerdà ocupa un lloc decisiu a l’ADN del nostre districte. Confio que tindrem temps i espai per abordar l’Any Cerdà, com es planteja i com evoluciona.... En tot cas, sembla clar que mai resulta superflu fer memòria i homenatge dels qui, fent l’Eixample al llarg d’un segle i mig, han fet història, sovint superant adversitats, inèrcies i incomprensions. En tot cas, em permeto llançar ara un comentari: sobta que ni Ildefons Cerdà ni Víctor Balaguer (qui va posar noms als nostres carrers) apareguin al nomenclàtor de vies públiques del nostre districte.

Serà el 2009 l’any de l’Eixample? També està en les nostres mans aconseguir-ho. Cal posar l’Eixample al mapa, actuar en els diferents fronts de la vida social i política, per fer viure els nostres barris i projectar-los. Se me n’acut un, de ben important: activar, més encara, l’Eixample institucional, perquè estigui en creixent sintonia amb l’Eixample quotidià, real, el que vivim els veïns i veïnes i totes les persones que ens visiten, perquè més que mai estigui al servei d’un Eixample emprenedor, creatiu i solidari. Això requereix un esforç addicional per part de gestors i servidors públics, i també un èmfasi més gran en matèria de comunicació.

Ara bé, aquesta recerca de la sintonia entre l’Eixample institucional i l’Eixample quotidià no ha de ser una tasca unidireccional, ni ha de ser exclusiva dels polítics. Cal, pel contrari, traure el màxim fruit de les vies actuals de participació ciutadana, promovent la implicació efectiva de més i més persones en els afers generals del districte, més enllà de les lògiques i legítimes reivindicacions particulars, per tal de millorar els nostres barris. Cal, en definitiva, que hi hagi un diàleg fecund, que doni fruits abundosos. Partim d’una premissa, crec que incontrovertible: perquè els nostres barris són –abans que res- comunitat, el ‘nosaltres’ hi ha d’imperar, sense que les Administracions –i especialment la local- hi hagin d’interferir negativament. Ben al contrari, tenim el deure de fomentar-hi les aportacions lliures i responsables de veïns i veïnes, degudament informats.

Concretant en la vida institucional del nostre districte, val a dir que hi ha un seguit de sessions públiques on la presència i la participació de ciutadans i ciutadanes –a títol individual o en nom d’entitats- seran molt benvingudes. Te’n puc avançar el calendari, a efectes d’agenda, i amb el benentès que podria haver-hi canvis per causa major, que, en tot cas, et notificaria: enguany, els plenaris del Consell del Districte se celebraran els dies 3 de març, 5 de maig, 7 de juliol. 29 de setembre i 1 de desembre. Pel que fa a les audiències públiques sobre l’estat del districte, la primera es farà dimarts vinent, dia 10 de febrer. En convocaré d’altres els dies 22 d’abril, 16 de juny i 3 de novembre. Caldria afegir-hi els consells de barri, que a partir d’ara convocarà i presidirà la regidora del districte (desconec si ja n’ha fixat les dates).

D’altra banda, estem enllestint ara la renovació del Consell Ciutadà de l’Eixample, que és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte, i on s'integren representants de les entitats i associacions, dels consells sectorials del Districte, a més de ciutadans i ciutadanes a títol individual. En aquests moments, tenim previstes per a enguany les reunions ordinàries del Plenari del Consell Ciutadà dels dies 17 de febrer –constitució- i 17 de novembre.

Finalment, cal tenir present que pot haver-hi sessions monogràfiques del Consell Ciutadà sobre matèries rellevants, com la que es va celebrar el proppassat dia 21 de gener, en el decurs de la qual el Sr. Lucas Martínez, cap del Departament de Control i Reducció Acústica de l’Ajuntament de Barcelona, va informar sobre la contaminació acústica al districte.

Si tens cap dubte, suggeriment o queixa sobre el funcionament de la participació cívica a l’Eixample, no dubtis en comunicar-m’ho!

Resto a la teva disposició i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata. regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample

gardanuy@bcn.cat

Desembre de 2008

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Enceto, ara i aquí, un seguit de cartes amb les quals vull compartir amb tu, periòdicament, reflexions personals que em suscita la meva activitat pública al servei del Districte de l’Eixample, dels seus barris, de les seves entitats i, sobretot, de les dones i dels homes que hi vivim. Perquè tinc l’honor i la responsabilitat de presidir el Consell del Districte de l’Eixample, pretenc adoptar-hi, als escrits que et trametré, un to eminentment institucional, sostraient-me del joc partidista. Confio poder establir un diàleg assossegat sobre les grans qüestions que una societat com la nostra necessita afrontar, essent receptiu als plantejaments veïnals, restant ben amatent a les inquietuds i a les esperances que la realitat del districte et pugui suscitar....

Podríem dir que a l’Eixample no hi ha problemes, que “funciona”.... No és exactament així, però: a l’Eixample, també hi cal el joc de la justícia social. Penso en les persones i en les famílies a les quals la crisi econòmica està afectant d’una manera punyent, greu. Em preocupen especialment les persones grans que, d’una manera silenciosa, viuen en solitud una situació de misèria, al bell mig de la nostra ciutat.

No podem restar passius. De ben segur que és hora de fer-ne, del 2009, un any d’inflexió en matèria social: l’any de l’atenció a les persones, de l’assistència als qui pateixen i de promoció dels projectes vitals. Crec que la dignitat de les persones és fonament de tota gestió pública en democràcia. I més que mai convé apostar pel capital humà, convé contribuir a crear riquesa, per poder distribuir-la millor. Voldria reclamar que els pressupostos i les accions del sector públic fossin coherents amb el que prediquem: el PAD 2008-2011 aprovat a l’Eixample aniria en aquesta línia.

Afortunadament, als nostres barris hi ha moltes eines solidàries, al servei del benestar. Per això, s’imposa, d’entrada, un reconeixement de l’actuació dels professionals i de les entitats que treballen al peu de carrer, i alhora la constatació que no pot haver-hi confrontació públic-privat quan es tracta de construir comunitat, ni és de rebut la malfiança envers la iniciativa social de caire privat: la fraternitat no en sap, de colors! Farem més o menys, i amb encert variable, però, en tot cas, fem-ho tots en la línia que més que mai convé: sumant esforços, fent pinya, assolint més qualitat de vida!

Sóc de tarannà optimista, per això no puc estar-me de dir que estic convençut que, als sis barris que conformen el nostre districte, ens en sortirem. I ho farem superant les pors davant tanta incertesa econòmica, donant una oportunitat a l’esperança, i a la manera ‘eixamplenca’, si em permets l’expressió: és a dir, sense estridències, constructivament i serenament.

Demano la teva comprensió personal i un esforç solidari, i, si estàs implicat en alguna entitat, que contribueixis a enfocar socialment les seves activitats. En definitiva, fer comunitat rau en això, ni més ni menys: superar l’individualisme, vèncer la temptació de rentar-se les mans i, pel contrari, implicar-se efectivament perquè el present i el futur de la societat, que estan en mans de tothom, siguin millors!

Resto a la teva disposició.

Rep una forta abraçada! I que tinguis un Bon Nadal i un bon Any Nou!

Gerard Ardanuy i Mata, Regidor-president del Consell de districte de l’Eixample