dijous, 15 d’octubre del 2009

Desembre de 2008

Benvolguda veïna, benvolgut veí,


Enceto, ara i aquí, un seguit de cartes amb les quals vull compartir amb tu, periòdicament, reflexions personals que em suscita la meva activitat pública al servei del Districte de l’Eixample, dels seus barris, de les seves entitats i, sobretot, de les dones i dels homes que hi vivim. Perquè tinc l’honor i la responsabilitat de presidir el Consell del Districte de l’Eixample, pretenc adoptar-hi, als escrits que et trametré, un to eminentment institucional, sostraient-me del joc partidista. Confio poder establir un diàleg assossegat sobre les grans qüestions que una societat com la nostra necessita afrontar, essent receptiu als plantejaments veïnals, restant ben amatent a les inquietuds i a les esperances que la realitat del districte et pugui suscitar....


Podríem dir que a l’Eixample no hi ha problemes, que “funciona”.... No és exactament així, però: a l’Eixample, també hi cal el joc de la justícia social. Penso en les persones i en les famílies a les quals la crisi econòmica està afectant d’una manera punyent, greu. Em preocupen especialment les persones grans que, d’una manera silenciosa, viuen en solitud una situació de misèria, al bell mig de la nostra ciutat.


No podem restar passius. De ben segur que és hora de fer-ne, del 2009, un any d’inflexió en matèria social: l’any de l’atenció a les persones, de l’assistència als qui pateixen i de promoció dels projectes vitals. Crec que la dignitat de les persones és fonament de tota gestió pública en democràcia. I més que mai convé apostar pel capital humà, convé contribuir a crear riquesa, per poder distribuir-la millor. Voldria reclamar que els pressupostos i les accions del sector públic fossin coherents amb el que prediquem: el PAD 2008-2011 aprovat a l’Eixample aniria en aquesta línia.


Afortunadament, als nostres barris hi ha moltes eines solidàries, al servei del benestar. Per això, s’imposa, d’entrada, un reconeixement de l’actuació dels professionals i de les entitats que treballen al peu de carrer, i alhora la constatació que no pot haver-hi confrontació públic-privat quan es tracta de construir comunitat, ni és de rebut la malfiança envers la iniciativa social de caire privat: la fraternitat no en sap, de colors! Farem més o menys, i amb encert variable, però, en tot cas, fem-ho tots en la línia que més que mai convé: sumant esforços, fent pinya, assolint més qualitat de vida!


Sóc de tarannà optimista, per això no puc estar-me de dir que estic convençut que, als sis barris que conformen el nostre districte, ens en sortirem. I ho farem superant les pors davant tanta incertesa econòmica, donant una oportunitat a l’esperança, i a la manera ‘eixamplenca’, si em permets l’expressió: és a dir, sense estridències, constructivament i serenament.


Demano la teva comprensió personal i un esforç solidari, i, si estàs implicat en alguna entitat, que contribueixis a enfocar socialment les seves activitats. En definitiva, fer comunitat rau en això, ni més ni menys: superar l’individualisme, vèncer la temptació de rentar-se les mans i, pel contrari, implicar-se efectivament perquè el present i el futur de la societat, que estan en mans de tothom, siguin millors!


Resto a la teva disposició.

Rep una forta abraçada! I que tinguis un Bon Nadal i un bon Any Nou!

Gerard Ardanuy i Mata, Regidor-president del Consell de districte de l’Eixample

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada