Juliol de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Tal com em vaig comprometre a fer al darrer Plenari del Consell de Districte de l’Eixample, celebrat al 7 de juliol, hem tancat el calendari de sessions públiques i de participació previstes per al període setembre-desembre de 2009 al nostre districte, i en farem difusió perquè tothom pugui agendar-les, si aquest és el seu desig.

Aprofito aquest format per avançar-te el calendari d’actes, que enumero per ordre cronològic:

21 de setembre: Consell de Barri de l'Antiga Esquerra de l’Eixample
6 d'octubre: Plenari del Consell de Districte
20 d'octubre: Consell de Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample
3 de novembre: Audiència Pública
12 de novembre: Consell de Barri de Sant Antoni
1 de desembre: Plenari del Consell de Districte
15 de desembre: Consell de Barri de Fort Pienc

No es tracta, però, de la comunicació freda d’unes dates: permet-me que vagi una mica més enllà i t’encoratgi, amb tota la cordialitat de la qual sóc capaç, a implicar-te en la vida del districte, o a fer-ho encara amb més força, si ja hi participes.

I és que, passada la relaxació que imposa l’estiu –polític i meteorològic-, la tardor es presenta interessant, complicada, exigent: caldrà estar ben alerta davant uns indicadors socioeconòmics que poden empitjorar –amb les seves conseqüències personals i familiars-, i aprofitar qualsevol escletxa per activar, reforçar o propiciar la recuperació econòmica, mentre maldem per mantenir el pols cívic i el dinamisme cultural als nostres barris.

En tot cas, els reptes que de ben segur que se’ns plantejaran com a comunitat no ens poden deixar indiferents. Per això t’encoratjo a participar, des de la discrepància o des del suport: el que resulta absolutament demolidor és el passotisme o la desafecció.

Coincidiràs amb mi que la qualitat de la democràcia rau en establir un diàleg ric, constructiu i respectuós entre tots, i també en interessar-se en els afers públics i influir-hi, cadascú des del seu lloc i amb la seva responsabilitat (els representants polítics, els funcionaris, els administrats i administrades), perquè, abans que res, i fonamentalment, tots som una mateixa cosa: ciutadans i ciutadanes que volem el millor per als nostres. En aquest punt, i fins i tot si ens instal·léssim en uns plantejaments merament egoistes, podem concloure que més que mai ens convé compartir un projecte comú i fer pinya, la qual cosa no significa que siguin necessàries ni desitjables la uniformitat ni l’adhesió increbantable.

Amb el desig que tingui un bon mes d ‘agost, t’agraeixo l’atenció que em brindes i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat), regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample

PD. Aprofitant aquestes setmanes estiuenques, a l’Eixample i al conjunt de la ciutat hi ha moltes obres en curs (algunes de ben rellevants, com les del traçat del futur AVE). Confiem que la nosa produïda –d’altra banda, inherent a tota obra pública- no derivi cap a una alteració greu de l’activitat econòmica de la zona –i, sobretot, del modus vivendi del comerç i del treball autònom-, i que, en tot cas, els poders públics hi arbitrin mesures per compensar els danys ocasionats.

Juny de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

No puc estar-me de dedicar les meves primeres paraules a evocar les persones i famílies que, als nostres barris i arreu, estan patint en primera persona, i d’una manera més virulenta, la greu crisi econòmica que estem vivint. I, més que mai, he d’insistir no solament en la necessitat de redoblar els esforços de fraternitat, sinó també en la necessitat que els poders públics siguin especialment sensibles i austers.

Dit això, permeteu-me que aquesta carta em refereixi fonamentalment al dinamisme cultural que hi ha al nostre districte, a la gran capacitat existent de generar cultura i de compartir-la.

Darrerament hi ha qui parla de brots verds per referir-se a certs indicis de recuperació, i certament la primavera –que sempre acaba arribant- és l’eclosió de colors i de vida, després de l’hivern.... Però hi ha coses que tenen un caràcter perenne i no han d’entendre de turbulències, adherides com estan a la mateixa condició humana, en la seva projecció comunitària: així, la comunicació, el diàleg o el conreu d’una cultura ben viva i vital, de llarg recorregut, una cultura que interpel·la i que provoca o suggereix, que no ens deixa indiferents, sinó que millora la quotidianitat, embelleix el nostre entorn, tot donant-li l’ànima i l’autenticitat, tot fent-lo únic.

Hem de defensar un art i una cultura que no estiguin tancats en una sala o desats en un prestatge, sinó als carrers. I val a dir que, a l’Eixample, tenim el privilegi de gaudir d’un autèntic museu a l’aire lliure, en bona part deutor d’aquella florida modernista que va acompanyar el naixement i la consolidació del nostre districte, i que l’Any Cerdà (ww.anycerda.com), que començarà oficialment el propvinent dia 11 de juny, ens permetrà ressaltar i difondre. Ens faríem un flac favor, però, si mantinguéssim un fantàstic escenari de cartró pedra, i no ens creguéssim de debò que el més important són les persones, les autèntiques protagonistes.

L’Eixample ha d’excel·lir per les persones que fem el districte dia a dia. La recepta de l’èxit és clara: aplicar-hi bones dosis de creativitat, de solidaritat i d’emprenedoria. El secret és també molt clar: treballar en equip, buscar complicitats i sinergies, ser oberts, agosarats, però alhora respectuosos i diligents, combinar enginy i tècnica, espontaneïtat i perseverança.

L’àmbit cultural i artístic és un marc privilegiat d’aquest treball en equip, d’aquesta construcció comunitària que ens interpel·la, i que té facetes ben variades, que abasten des de la cultura tradicional i popular fins a les seves formes més contemporànies, des de les festes populars fins a les convocatòries més minoritàries. Tothom hi és cridat, i a l’Eixample podem constatar amb satisfacció que hi respon positivament moltíssima gent, començant per la comunitat educativa (el CEIP Escola de la Concepció, la Casa dels Nens i Escolàpies-Llúria serien molt bons exemples d’activisme cultural i artístic molt reeixit, i vinculat al seu entorn, com també ho serien entitats com Ballets de Catalunya).

El resultat és que tenim un districte molt viu culturalment. Podríem esmentar, ara i aquí, els Jocs Florals Escolars, que recentment hem celebrat amb la participació de més de 1000 nens i nens, nois i noies de les nostres escoles, o la tradició del cant coral al districte, i que té una de les manifestacions en la cantada multitudinària de gent gran a l’Auditori, per les festes nadalenques, o l’activisme de les diverses fundacions culturals de primer ordre radicades als nostres barris.

En aquesta carta, vull atorgar al teatre un lloc important: m’afegeixo a la reivindicació del teatre, de les arts escèniques i de la tasca ben meritòria que hi duen a terme totes les persones implicades. I sóc conscient que a l’Eixample hi ha molts referents també en aquest sector, ja sigui pel que fa a grans equipaments públics –que cal acostar encara més a la ciutadania-, a teatres de més petit format -però amb una trajectòria més que destacable-, o a escoles de teatre, sense descuidar les iniciatives teatrals de caire amateur (en aquest sentit, permeteu-me que esmenti el cas del barri de Sant Antoni) o que es fan en el marc escolar.

En una cançó antiga s’afirmava, amb un desencís ben palès, que la vida es puro teatro, tot al·ludint a l’artifici, la hipocresia, els formalismes i els bons modals que imperarien a la nostra existència. Jo invertiria de molt bon grat els termes, per afirmar amb rotunditat que el teatre és pura vida i, que com a tal, cal desplegar-lo amb plenitud, perquè així contribuïm a millorar el nostre entorn. Per això, i perquè sé que el foment del teatre i de les altres arts és fonamental per al progrés espiritual de tots els pobles, només puc fer arribar unes paraules finals de gratitud i d’encoratjament a tots els que, d’una manera professional o amateur, formeu part de l’extensa comunitat teatral al Districte, concretament, i en general als qui esteu mantenint ben alt el nivell de l’educació i de la producció culturals i artístiques, en totes les seves facetes, al districte.

T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat), regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample

PD. Demà passat les europees i els europeus estem convocats a votar per tal de renovar el Parlament Europeu. Us animo a votar, us demano que voteu. Eixample és Europa, no ens pot ser indiferent el que s’hi discuteixi i s’hi voti, al Parlament Europeu.

Abril de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Avui he tingut el goig d’inaugurar, juntament amb la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya, l’exposició “Sistema Braille, la clau del coneixement”, que estarà oberta al públic fins al dissabte vinent al hall de l’Auditori ONCE, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 400 (barri de Sant Antoni). Us convido a visitar-la, perquè podreu constatar com s’ha treballat i es treballa, d’una manera efectiva, per millorar la qualitat de vida del col·lectiu tan important de persones cegues, amb l’objecte de facilitar-ne i garantir-ne la plena integració social. A més, el record i la presència esdevenen el millor homenatge que, com a ciutadans i ciutadanes del Districte, podem retre a Louis Braille, amb motiu del bicentenari del seu naixement, i a totes les persones que, com aquest mestre francès, han fet contribucions positives a l’avenç social de la Humanitat. És innegable, en aquest sentit, l’impuls humanitzador que ha representat el sistema de lectoescriptura concebut per Braille, en la mesura que ha permès a les persones cegues accedir -o retenir l’accés- a l’educació i a la cultura.

Entenc que les efemèrides com la del bicentenari de Louis Braille només tenen sentit si, més enllà de la celebració puntual corresponent, serveixen per mantenir a la nostra agenda les qüestions que ajuden a plantejar mediàticament: en aquest cas, la importància de seguir treballant perquè les persones amb alguna discapacitat tinguin via lliure cap a una vida integrada.

El mateix pot afirmar-se de les diverses commemoracions de diades internacionals que hi ha al llarg de l’any. I permeteu-me que n’esmenti dues, de ben recents:

• Al dia 29 de març es commemorava el Dia Internacional del Teatre, creat pel Institut Internacional del Teatre (www.iti-worldwide.org) al 1961. M’afegeixo a la reivindicació del teatre, de les arts escèniques i de la tasca ben meritòria que hi duen a terme totes les persones implicades. I sóc conscient que a l’Eixample hi ha molts referents en aquest àmbit, ja sigui pel que fa a grans equipaments públics, a teatres de més petit format o a escoles de teatre, sense descuidar les iniciatives teatrals que es fan en el marc escolar. En una cançó antiga s’afirmava, amb un desencís ben palès, que la vida es puro teatro, tot referint-se a l’artifici, la hipocresia, els formalismes i els bons modals que imperarien a la nostra existència. Jo invertiria de molt bon grat els termes, per afirmar amb rotunditat que el teatre és pura vida i, que com a tal, cal desplegar-lo amb plenitud, perquè així contribuïm a millorar el nostre entorn. Per això, i perquè sé que el foment de les arts és fonamental per al progrés espiritual de tots els pobles, només puc fer arribar unes paraules de gratitud i d’encoratjament a tots els que, d’una manera professional o amateur, formeu part de l’extensa comunitat teatral al Districte.
• Pocs dies després, concretament el dia 2 d’abril, se celebrava el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme, instituït per l’Assemblea General de l’ONU al desembre de 2007. La consciència d’aquesta malaltia i dels seus efectes reclama la visibilitat de les persones afectades i del seu entorn familiar, i aquesta comporta iguals dosis de reconeixement, de respecte i d’atenció, per part de poders públics i del conjunt de la societat, sota el signe de la solidaritat. Atès que hi ha patiment, en aquest cas i en casos semblants hem de defugir, d’una manera singular, la indiferència social i la frivolitat, i també l’ús impropi de les paraules (quantes vegades no haurem sentit, per exemple, que un polític determinat és ‘autista’, de la mateixa manera que hem sentit que l’acció d’un futbolista en una jugada concreta ha estat ‘providencial’!)

Fer comunitat és això: apostar i fer pinya –aportant-hi cadascú allò que sap i pot- perquè tothom pugui viure la vida en plenitud. I això comporta estar al costat dels qui passen problemes –de tota mena-, donant molt de joc a la fraternitat, i també ser creatius i emprenedors i posar la creativitat i l’esperit emprenedor al servei de la col·lectivitat.

T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata, regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat

Març de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Sempre he cregut que es molt sa per a un mateix i per als qui l’envolten expressar sentiments de gratitud, com també ho és demanar disculpes sempre que calgui. I crec que, col·lectivament, hauríem de començar a donar les gràcies a les moltes persones que, sobretot en temps de crisi o d’incertesa com els actuals, es mantenen ferms, perseveren, no llancen la tovallola, no volen perdre l’esperança: als qui combaten, amb forces inusitades, els contratemps familiars i veïnals (vull recordar-me aquí, especialment, de les moltes persones que han perdut la seva feina o veuen reduïts els seus ingressos amb motiu de la crisi, i també del seu entorn); als qui, malgrat les turbulències del moment, fan l’esforç d’aixecar, dia rere dia, la persiana del comerç o del negoci; als qui es resisteixen a baixar el teló de la creativitat i de l’emprenedoria en tants àmbits –i tan diferents- de la vida econòmica, cultural, etc.

Aquest agraïment és extensible, òbviament, a les persones que, d’una manera professional o voluntària, estan quotidianament en la primera línia de la batalla –dura, difícil, exigent- per la inserció social, per la convivència, pel desenvolupament comunitari: penso singularment en els serveis socials, i en les persones que es dediquen a l’ensenyament o a la sanitat, etc. No hi ha cap dubte –perquè així m’ho han palesat diverses veus- que ara se senten pressionats per noves demandes socials, o per l’agreujament de les ja existents.

Més enllà d’aquest gratitud –lògica i saludable- davant l’afany tan estès de resistència davant una conjuntura desfavorable, cal que ens encoratgem a mirar endavant, a ser proactius i fer una lectura – en clau de futur- d’allò que ens està passant, per no recaure-hi mai.

I crec que, com a societat, hem de fer un tomb en la nostra percepció del diàleg públic-privat, tot superant les rigideses actuals. En tot cas, i paral·lelament al necessari joc polític en tota societat democràtica avançada, considero que s’imposaria construir una aliança entre Administració, societat civil i agents socials i econòmics que –des del diàleg de tu a tu- permetés configurar un triangle en el centre del qual ens trobéssim les ciutadanes i els ciutadans. Tot plegat, es tractaria de construir comunitat, per superar les mancances de l’Estat del benestar i millorar la qualitat de vida. No hi tinc cap dubte: de la mateixa manera que defenso fermament que, fent comunitat, humanitzem la societat, de ben segur que, en les actuals circumstàncies, fent més comunitat podrem mitigar els greus efectes de la crisi que estem sofrint, alhora que podrem sortir-ne més reforçats com a col·lectivitat.

Aquest replantejament requereix una Administració que no se senti –ni es faci sentir- per damunt de les entitats, una Administració que no solament ofereixi uns serveis públics de qualitat, sinó que funcioni també com un motor que impulsa i dinamitza les relacions entre els agents, sense voluntat de controlar-los ni manipular-los en interès propi. I, d’altra banda, reclama que la societat civil i els agents socials i econòmics abandonin el seu clos particular i, pel contrari, obrin mires, implicant-se en la societat més enllà dels seus interessos corporatius i del seu àmbit concret de treball, i també coordinant-se per optimitzar resultats des d’un punt de vista social.

En aquest punt, vull recordar-te que, actualment, i fins al 17 de març, està oberta la convocatòria de subvencions –de ciutat i del districte de l’Eixample- a entitats per projectes concrets en diferents àmbits (si vols tenir-ne més dades, pots consultar-les al web de l’Ajuntament de Barcelona (http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_200726315_1,00.html ) o a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà –OAC- de l’Eixample, al carrer Aragó 328). Malauradament els recursos que s’hi han pogut destinar són pocs, particularment a l’Eixample, amb un món associatiu tan rellevant qualitativament i qualitativament, mentre les necessitats són moltes.... Això ens obliga a tots i totes a esforçar-nos per al màxim aprofitament d’aquests recursos públics, al 200%, si em permets l’expressió. Hem de garantir-ne la màxima repercussió, al servei de la comunitat. Per això, i en coherència amb el que t’he exposat, defenso la conveniència que, allà on sigui possible, es presentin i es facin projectes comuns, i que diverses entitats –d’igual a igual- puguin col·laborar, actuïn transversalment, creïn sinergies que ens permetin avançar.

Vull acabar. I ho faig encoratjant-te a seguir fent comunitat, en el teu àmbit concret, de la mateixa manera que jo em proposo afavorir qualsevol acció que vagi en aquesta línia d’enfortir el treball en xarxa per la cohesió social, pel desenvolupament comunitari.

T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata. regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat

Febrer de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Hem encetat un any marcat per la crisi i la incertesa, però també, i a escala local, el 2009 és l’Any Cerdà, la qual cosa significa que, per antonomàsia, és l’any de l’Eixample i dels sis barris que el conformen. O, si més no, així hauria de ser, perquè, indubtablement, Cerdà ocupa un lloc decisiu a l’ADN del nostre districte. Confio que tindrem temps i espai per abordar l’Any Cerdà, com es planteja i com evoluciona.... En tot cas, sembla clar que mai resulta superflu fer memòria i homenatge dels qui, fent l’Eixample al llarg d’un segle i mig, han fet història, sovint superant adversitats, inèrcies i incomprensions. En tot cas, em permeto llançar ara un comentari: sobta que ni Ildefons Cerdà ni Víctor Balaguer (qui va posar noms als nostres carrers) apareguin al nomenclàtor de vies públiques del nostre districte.

Serà el 2009 l’any de l’Eixample? També està en les nostres mans aconseguir-ho. Cal posar l’Eixample al mapa, actuar en els diferents fronts de la vida social i política, per fer viure els nostres barris i projectar-los. Se me n’acut un, de ben important: activar, més encara, l’Eixample institucional, perquè estigui en creixent sintonia amb l’Eixample quotidià, real, el que vivim els veïns i veïnes i totes les persones que ens visiten, perquè més que mai estigui al servei d’un Eixample emprenedor, creatiu i solidari. Això requereix un esforç addicional per part de gestors i servidors públics, i també un èmfasi més gran en matèria de comunicació.

Ara bé, aquesta recerca de la sintonia entre l’Eixample institucional i l’Eixample quotidià no ha de ser una tasca unidireccional, ni ha de ser exclusiva dels polítics. Cal, pel contrari, traure el màxim fruit de les vies actuals de participació ciutadana, promovent la implicació efectiva de més i més persones en els afers generals del districte, més enllà de les lògiques i legítimes reivindicacions particulars, per tal de millorar els nostres barris. Cal, en definitiva, que hi hagi un diàleg fecund, que doni fruits abundosos. Partim d’una premissa, crec que incontrovertible: perquè els nostres barris són –abans que res- comunitat, el ‘nosaltres’ hi ha d’imperar, sense que les Administracions –i especialment la local- hi hagin d’interferir negativament. Ben al contrari, tenim el deure de fomentar-hi les aportacions lliures i responsables de veïns i veïnes, degudament informats.

Concretant en la vida institucional del nostre districte, val a dir que hi ha un seguit de sessions públiques on la presència i la participació de ciutadans i ciutadanes –a títol individual o en nom d’entitats- seran molt benvingudes. Te’n puc avançar el calendari, a efectes d’agenda, i amb el benentès que podria haver-hi canvis per causa major, que, en tot cas, et notificaria: enguany, els plenaris del Consell del Districte se celebraran els dies 3 de març, 5 de maig, 7 de juliol. 29 de setembre i 1 de desembre. Pel que fa a les audiències públiques sobre l’estat del districte, la primera es farà dimarts vinent, dia 10 de febrer. En convocaré d’altres els dies 22 d’abril, 16 de juny i 3 de novembre. Caldria afegir-hi els consells de barri, que a partir d’ara convocarà i presidirà la regidora del districte (desconec si ja n’ha fixat les dates).

D’altra banda, estem enllestint ara la renovació del Consell Ciutadà de l’Eixample, que és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte, i on s'integren representants de les entitats i associacions, dels consells sectorials del Districte, a més de ciutadans i ciutadanes a títol individual. En aquests moments, tenim previstes per a enguany les reunions ordinàries del Plenari del Consell Ciutadà dels dies 17 de febrer –constitució- i 17 de novembre.

Finalment, cal tenir present que pot haver-hi sessions monogràfiques del Consell Ciutadà sobre matèries rellevants, com la que es va celebrar el proppassat dia 21 de gener, en el decurs de la qual el Sr. Lucas Martínez, cap del Departament de Control i Reducció Acústica de l’Ajuntament de Barcelona, va informar sobre la contaminació acústica al districte.

Si tens cap dubte, suggeriment o queixa sobre el funcionament de la participació cívica a l’Eixample, no dubtis en comunicar-m’ho!

Resto a la teva disposició i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata. regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample

gardanuy@bcn.cat

Desembre de 2008

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

Enceto, ara i aquí, un seguit de cartes amb les quals vull compartir amb tu, periòdicament, reflexions personals que em suscita la meva activitat pública al servei del Districte de l’Eixample, dels seus barris, de les seves entitats i, sobretot, de les dones i dels homes que hi vivim. Perquè tinc l’honor i la responsabilitat de presidir el Consell del Districte de l’Eixample, pretenc adoptar-hi, als escrits que et trametré, un to eminentment institucional, sostraient-me del joc partidista. Confio poder establir un diàleg assossegat sobre les grans qüestions que una societat com la nostra necessita afrontar, essent receptiu als plantejaments veïnals, restant ben amatent a les inquietuds i a les esperances que la realitat del districte et pugui suscitar....

Podríem dir que a l’Eixample no hi ha problemes, que “funciona”.... No és exactament així, però: a l’Eixample, també hi cal el joc de la justícia social. Penso en les persones i en les famílies a les quals la crisi econòmica està afectant d’una manera punyent, greu. Em preocupen especialment les persones grans que, d’una manera silenciosa, viuen en solitud una situació de misèria, al bell mig de la nostra ciutat.

No podem restar passius. De ben segur que és hora de fer-ne, del 2009, un any d’inflexió en matèria social: l’any de l’atenció a les persones, de l’assistència als qui pateixen i de promoció dels projectes vitals. Crec que la dignitat de les persones és fonament de tota gestió pública en democràcia. I més que mai convé apostar pel capital humà, convé contribuir a crear riquesa, per poder distribuir-la millor. Voldria reclamar que els pressupostos i les accions del sector públic fossin coherents amb el que prediquem: el PAD 2008-2011 aprovat a l’Eixample aniria en aquesta línia.

Afortunadament, als nostres barris hi ha moltes eines solidàries, al servei del benestar. Per això, s’imposa, d’entrada, un reconeixement de l’actuació dels professionals i de les entitats que treballen al peu de carrer, i alhora la constatació que no pot haver-hi confrontació públic-privat quan es tracta de construir comunitat, ni és de rebut la malfiança envers la iniciativa social de caire privat: la fraternitat no en sap, de colors! Farem més o menys, i amb encert variable, però, en tot cas, fem-ho tots en la línia que més que mai convé: sumant esforços, fent pinya, assolint més qualitat de vida!

Sóc de tarannà optimista, per això no puc estar-me de dir que estic convençut que, als sis barris que conformen el nostre districte, ens en sortirem. I ho farem superant les pors davant tanta incertesa econòmica, donant una oportunitat a l’esperança, i a la manera ‘eixamplenca’, si em permets l’expressió: és a dir, sense estridències, constructivament i serenament.

Demano la teva comprensió personal i un esforç solidari, i, si estàs implicat en alguna entitat, que contribueixis a enfocar socialment les seves activitats. En definitiva, fer comunitat rau en això, ni més ni menys: superar l’individualisme, vèncer la temptació de rentar-se les mans i, pel contrari, implicar-se efectivament perquè el present i el futur de la societat, que estan en mans de tothom, siguin millors!

Resto a la teva disposició.

Rep una forta abraçada! I que tinguis un Bon Nadal i un bon Any Nou!

Gerard Ardanuy i Mata, Regidor-president del Consell de districte de l’Eixample